Método Johansen

  

EL MTODE JOHANSEN IAS

Laudició és la base per a laccs al llenguatge parlat. Escoltar s la capacitat dutilitzar el que sentim.

Es poden sentir totes les freqüències avaluades pels otorrinos, i semblar que hi ha una percepciauditiva normalperaixno significa que sutilitzi de forma ptima la informaciauditiva. Per tal cosa, s necessari que sacompleixin uns requisits bsics perceptius, com per exemple que els sons greus requereixin de ms volum que els aguts per ser rebuts, i daquesta forma afavorir una percepciprioritria del llenguatge humamb menor esforque la percepcide sorolls (freqüències greus). També és convenient que les dues odes tinguin una percepciparella en les diferents freqüències, i que loda dominant tingui un cert guany respecte a loda subdominant i convtambque no es produeixin grans desequilibris auditius en freqüències prximes.

Molts nens amb dificultats daprenentatge o llenguatge, incloent dificultats amb la lectura i lescriptura, tenen processament auditiu deficitari o immadur. Els investigadors creuen que dificultats en el processament auditiu primari es pot traduir en problemes de processament del llenguatge i la forma en quels nens perceben els sons de les paraules.

Johansen IAS s un programa teraputic auditiu que implica escoltar msica dissenyada especficament per estimular rees auditives del cervell, tant de lescora auditiva primria com de les rees de Wernicke i vies aferents subcorticals prvies. Nens, adolescents i adults es poden beneficiar daquest programa teraputic.

Les dificultats dels candidats a beneficiar-se daquesta terpia sn:

-  Pronunciacierrnia de certs fonemes que comparteixen molts formants.

-  Problemes de comprensidel llenguatge parlat.

-  Llenguatge expressiu: dificultats en la seqenciacio expressiverbal en general, aixcom prosdies atpiques.

-  Problemes de processament auditiu primari en la discriminacii filtrat de sons ambientals.

-  Llenguatge escrit

-  Ortografia.

-  Conscincia fonolgica dels sons de la parla.

-  Disprxia.

-  Trastorns de lespectre autista.

-  Problemes de comprensii record dinformaciinstruccions.

-  Manca de concentraci.

-  Baixa autoestima.

-  Comportament disruptiu.

-  Hipersensibilitat a sons forts o a certs sons.

-  Prdues daudiciper ledat.

La terpia auditiva Johansen millora les capacitats bsiques de lescolta, donant una base ferma a capacitats bsiques cerebrals com el filtrat, seleccii organitzacidinformaciauditiva general. Aixsaconsegueix perqulestimulacique es realitza utilitza freqüències limitades segons el perode, proporcionant una quantitat manejable de freqüències per poder ser processades pel cervell. Tambperqusequalitza les melodies per afavorir la percepcidaquelles freqüències que no es processen bi reduint aquelles que s necessari percebre amb un volum ms alt per facilitar la concentracii latencisostinguda.

Aquest procs tindrcom a conseqüència immediata la capacitat de discriminar freqüències sonores, incloent les del llenguatge, contribuint a que tant en la percepcii latencide llenguatge parlat com en lexpressi, es produeixi una millora. Aixcontribuira millorar la capacitat de llegir i la comprensidel que sha llegit. Lexpressiverbal escrita tambes veurbeneficiada per aquest mateix motiu.

La terpia auditiva individualitzada dissenyada per Kjeld Johansen proposa una correcciprogressiva per freqüència i oda- de la corba audiomtrica dun pacient que presenta algun dels smptomes que hem esmentat.

En termes generals, desprs dun perode descolta, que oscil·la entre les quatre i les dotze setmanes, de deu minuts diaris, es realitza una nova audiometria i es produeix un disc teraputic, tambindividualitzat on es corregeix la corba audiomtrica del pacient distingint cadascuna de les odes i cadascuna de les freqüències.

Desprs de diversos perodes de terpia es produeix una clara reduccien la distncia entre laudiometria del pacient i la corba ptima daudici.

El que succeeix en la gran majoria dels casos s que a mesura que sapropa laudicidel pacient a la corba ptima es redueixen al mnim els smptomes que van ser motiu de consulta.

Eullia Prat Gmez